dijous, 7 de gener del 2010

Albert Ràfols-Casamada

Llig al suplement “Presència” del diari El Punt una espècie d’obituari sobre el recentment desaparegut Albert Ràfols-Casamada: “Mirar vol dir observar. Observar significa penetrar i deixar-se penetrar per les coses. Observar no com una activitat intel•lectual, sinó com una funció sensitiva. La nostra sensibilitat visual oberta cap al món. Captar el conjunt del nostre camp de visió, captar els detalls que l’integren. No menysprear res. Situar cada cosa en relació amb les altres. Sense pensar. Només mirant”. Són paraules del pintor, poeta, prosista, pedagog i activista cultural Ràfols-Casamada. Són paraules que caldria tenir molt en compte com a guia vital i sensitiva. Accelerat com va, l’home del segle XXI (i m’hi incloc) és un ésser desvalgut, miop, cec, que amb prou feines mira més enllà de la seua ombra. No sap mirar, a penes sap escoltar i sentir és ja gairebé una fal•làcia. Haurem, doncs, de tornar a aprendre a viure amb els cincs sentits, d’una manera primigènia, verge, ingènua, si cal. Si reduïm la velocitat amb què encarem massa sovint la vida i el món, potser estarem a temps de gaudir-ne amb més intensitat. Fer examen de consciència per veure si som capaços d’això, de capgirar els capteniments amb què enfrontem el dia a dia, no és poca cosa, però paga la pena. Aquesta era la filosofia i la vida del pintor barceloní. Per sort ens resta encara el patrimoni de la seua obra, l’espill diàfan de la seua vida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.