dijous, 7 d’octubre del 2010

Mario Vargas Llosa

El Nobel d’enguany se l’ha endut Mario Vargas Llosa. És un bon escriptor, amb una trajectòria novel•lística envejable. Un dels representants més solvents del boom novel•lístic llatinoamericà. Cal recordar, però, que la seua trajectòria es va gestar a Barcelona, de la mà de l’agent literària Carme Balcells i que va ser un dels pocs autors de parla hispana que més es va interessar per la literatura catalana, sobretot per l’obra de Joanot Martorell (fins i tot en va fer un assaig molt apreciable: Carta de batalla por Tirant lo Blanc). El seu acostament –la seua vivència– a Catalunya no l’ha impedit, però, de llançar diatribes contra la particularitat dels catalans –diguem-ho així. Podria haver fet de pont entre la intel•lectualitat catalana i la intelligentsia de la meseta. No ha estat així. Quina llàstima. La seua ideologia, però, no ha llastrat, en absolut, la seua grandesa com a escriptor. Així són les coses.

8 comentaris:

  1. M'has robat un post en què anava a dir pràcticament el mateix. Però no m'enfade. Gràcies pel paquetet que vaig rebre ahir. T'escric quan tinga una mica de temps.

    ResponElimina
  2. Don Mario és un bon escriptor, un home ambiciós i un polític frustrat. Personalment, pense que Carlos Fuentes és millor autor, des d'un punt de vista literari. I no oblidem que li paga Prisa... No em sembla que mai no haguera pogut fer pont entre no res.

    ResponElimina
  3. Jorge, potser tens raó. Però fixa't que Don Mario va conèixer de prop Catalunya. L'any passat, a València, va llegir un frament del Tirant en valencià. Per això dic que podria haver fet d'ambaixador entre les dues cultures ibèriques: la castellana i la catalana. Una llàstima.

    ResponElimina
  4. Serà bo, però a mi no m'agrada. El que escriu em posa nervioseta i m'angoixa. Que es fixara en el Tirant, supose que va ser un casualitat, i res més. No sóc partidària del "és català, déu li do glòria", sinó del que recomanava el meu paisà J. Fuster, "és català, vejam què diu".

    ResponElimina
  5. Rosa, en això tens raó: no per ser en català ha de ser bo. Tanmateix, jo vaig llegir els assajos de Don Mario sobre el Tirant i em van semblar, com a mínim, apreciables. Què hi farem...
    Juli

    ResponElimina
  6. Em sembla, amic Juli, que la teua reflexió sobre Vargas Llosa és molt equilibrada i justa (i, com a persona d'aquestes qualitats, l'amic Urbà s'identifica amb ella). He llegit algunes altres entrades que em semblem demencials, doncs qualifiquen el Nobel d'enguany com a "anticatalà". És comprensible que qualsevol (qualsevol) escriptor no ens agrade (personalment no puc suportar Saramago) però trobe que tan sols amb "La ciudad y los perros" ja estaria justificat el Nobel de Vargas Llosa... Però m'haguera agradat més que li ho hagueren donat a Delibes. O a Espriu.

    ResponElimina
  7. Gràcies, Jesús. Crec, jo també, que les afinitats o antipaties personals o ideològiques no ens poden cegar i ocultar-nos, així, la vàlua dels bons escriptors. Segurament, la concesió del Nobel de literatura a Vargas Llosa és de les més justificades dels darrers anys. D'altres guardonats no es pot dir el mateix. Alguns han estat premis clarament polítics o oportunistes. I tant que Delibes s'ho mereixia! I Espriu! I Rodoreda! Un autor en català premi Nobel de literatura? Això no crec que ho vegem mai. Les nacions sense estat a penes existeixen.
    Juli Capilla

    ResponElimina
  8. Hi estic TOTALMENT d'acord amb tu, Juli.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.