"...Finestres / de la casa tancada, / quan torno, d'horabaixa, / girant-me adesiara..." Bartomeu Rosselló-Pòrcel
dimecres, 5 de gener del 2011
A Madrid, vàrem aprofitar poc més d'un dia i mig per anar de museus (vam veure l'exposició de Renoir, al Prado; la permanent al Reina Sofia i una altra encara sobre Dalí, Lorca i la Residencia de Estudiantes a la Fundació La Caixa), passejar, menjar bé i anar al cinema. La red social, de David Fincher, ens va agradar molt. Una pel·lícula de vertigen, pels fets que s'hi narren i per l'agilitat dels diàlegs. La red social és la història d'un personatge intel·ligent, l'estudiant universitari Mark Zuckerberg, que es va inventar el facebook, un fenomen virtual (o real?) que -diuen- ha canviat per complet la manera de relacionar-se de les persones a mig món (si més no, el món dels rics, que són els únics que veritablement i massiva tenen accés a Internet). La pel·lícula és, també, una reflexió sobre l'ego que algunes persones superdotades projecten -necessàriament?- sobre les coses i els altres, i també com aquest individualisme els porta a la solitud -una paradoxa en el món de la nova xarxa social-, com és el cas de Mark Zuckerberg (que la revista Times ha seleccionat com "el personatge de l'any"). La pel·lícula és impecable, al meu parer, perquè deixa que el públic interprete moralment la manera de ser i d'obrar del protagonista, i perquè des del punt de vista de la trama està molt ben contada (no debades, és una de les més fermes candidates a ser oscaritzades: ja veurem com queda la cosa). No sé quin és -i serà- l'abast real d'Internet al món. A mi em sembla que ha canviat la manera de viure de les persones -no totes, però- i que té els seus avantatges i desavantatges. Com tot, els beneficis o perjudicis que comporta Internet dependran en bona mesura de l'ús que en fem. I, tanmateix, em fa l'efecte que en un futur qui no s'ho manegue amb solvència per la xarxa tindrà moltes possibilitats de quedar-se despenjat de les oportunitats que ofereix, en inferioritat de condicions. I això fa por. Hi ha moltes coses, per sort, que la tecnologia no podrà substituir mai -n'estic segur. El Mark Zuckerberg de La red social fa llàstima -trobe.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Et va agradar la pel·li, Juli? Jo la vaig veure només l'estrenaren i em vaig quedar molt despagada. Me n'esperava més, tot i que punts molt bons.
ResponEliminaUna abraçada.
A mi sí, em va agradar bastant. Però ja se sap que va a gustos...
ResponEliminaSalutacions!
Bon any, Juli!
ResponEliminaEfectivament, internet, com totes les coses?, dependrà de l'ús que se'n face... Sembla que avancem però el que fem és iexamplar el cercle, l'espiral: Les mateixes coses sota diferents condicions. Mira, sinó la citació que faig de Valery al meu bloc. Sembla una profecia.