El refugio de mi padre

Magnífica pel·lícula la del director i guionista neozelandés Brad McGann. Pel que he llegit, es tracta d’un dels pocs treballs cinematogràfics que va poder fer en vida perquè, lamentablement, McGann va morir de manera prematura l’any 2007, víctima d'un càncer. El refugio de mi padre té moltes virtuts i molt pocs defectes, per no dir que no en té cap. L’únic “inconvenient” que li he trobat és que al principi el ritme és una miqueta lent; però aquesta és una observació que resta completament soterrada davant d’un desplegament i un repertori narratius admirables.

Matthew MacFadyen interpreta a Paul Prior, un fotògraf de guerra que, després de dèsset anys d’autoexili a Europa, torna a casa, al seu poble d’origen, en un lloc apartat de l’interior de Nova Zelanda. La trama es desenvolupa de tal manera que obliga l’espectador a reconstruir la història amb les poques dades i la informació proporcionades pel director neozelandés, en un equilibri mesurat i un domini del tempo narratiu que situen McGann en un alt nivell. El final de la pel·lícula –inesperat i sorprenent, terrible– reblen el clau d’una pel·lícula tan apreciable com desconeguda. Però millor veure-la i gaudir-la. El refugio de mi padre ha tingut molt bones crítiques professionals i, molt més important encara, una vibrant acollida per part dels espectadors.