dilluns, 4 de juny del 2012

The Boss


El proppassat dissabte vam assistir al concert que Bruce Springsteen va fer a l'estadi d'Anoeta, a Donosti. Un concert increïble. La premsa basca se'n va fer ressò a bastament a l'endemà, i la xarxa en va plena, de comentaris elogiosos. I no és per a menys, perquè val a dir que el concert va ser memorable. Tres hores intenssíssimes de rock pur que el Boss sap amanir amb mestria amb petites picades d'ullet al gospel i al folk d'origen irlandés. Tres hores ininterrompudes per a un home de seixanta-dos anys! Ningú no ho diria perquè el Boss es mou per l'escenari sense parar, sense estridències i bots estrambòtics, però sense aturar-se, ni un moment. Fins i tot s'hi va pemetre alguna carrera fugaç (els segons durant els quals va perseguir un xiquet per l'escenari van ser entranyables, com va ser, també, inoblidable, quan li va cedir el micròfon).
Era la quarta vegada que el véiem i, sens dubte, aquesta darrera ha estat la millor de totes. De bon començament, durant la primera mitja hora, l'experiència va ser literalment enervant, electritzant. Tan emocionant que amb prou feines podies contenir les llàgrimes. La pell s'exaltava. Es derbordaven les emocions. Bruce et captiva i t'enxampa amb la seua energia quasi sense límits i el seu tarannà amable; amb la seua generositat i la seua personalitat carismàtica. Té el concert molt ben pensat, amb un ordre que combina amb destresa les peces rampants amb els temes més melodiosos. Tot ben apamat i calculat, sí, però donant lloc també a la improvisació obligada per les peticions del públic. Un públic madur i asserenat que, per unes hores, va oblidar les tribulacions i les obligacions pròpies dels adults en favor del millor espectacle de rock possible. Una cerimònia i un ritual, el del rock de Bruce: inigualable. I un públic feliç que, gràcies al Boss, va obviar la pluja que queia implacable la nit de dissabte passat sobre l'estadi d'Anoeta. Una pluja i una música redemptores per a uns temps tan difícils com falsos i oliosos. Gràcies, Boss!

2 comentaris:

  1. Mai no m'ha entusiasmat el Boss, però sí m'admire de vore que encara tens les energies i la joventut per a anar tan lluny a un concert de tres hores!
    A gaudir-lo, vosaltres que pugueu!

    Una forta abraçada,

    Jorge

    ResponElimina
  2. Jorge, no en sóc un fan incondicional; però la professionalitat com a músic que demostra i el seu compromís amb les persones són admirables. El concert va estar fantàstic, de veres.

    Salutacions!

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.