Subsòl

Feia temps que tenia pendent de llegir-me Subsòl, d’Unai Siset. Ja se n’ha parlat molt del llibre, i amb èxit. De fet, l’any passat va tenir una repercussió mediàtica considerable. La iniciativa s’ho val. És original, si més no, i aporta un plus de frescor al, de vegades, previsible panorama editorial en català del País Valencià*.

L’experiment, “made in Bromera”, consistia a reunir set narradors valencians de prestigi de la mateixa generació i comminar-los a elaborar un conte cadascú, a partir d’una mateixa fotografia, però tot partint d’un detall específic. La fotografia era de Peter Turnley, de l’any 1979, presa en l’interior del metropolità de París. Els autors, Pasqual Alapont (1963), Manuel Baixauli (1963), Esperança Camps (1964), Vicent Borràs (1962), Àlan Greus (1967), Urbà Lozano (1967) i Vicent Usó (1963). El títol és una suma encoberta. Unai Siset vol dir “una i sis, set”, és a dir, Unai Siset, però ràpidament al lector valencià li ve al cap el nom de l’entrenador del València CF, Unai Emery. Qüestions mediàtiques a banda, el llibre presenta set relats d’igual extensió dels autors esmentats, sense que el lector sàpiga de qui són, en realitat. I ací hi ha el joc. No debades, hi ha una pàgina web sobre el llibre, on continua el joc: www.bromera.com/unaisiset, i un vídeo promocional.

Quant als relats, cal dir que la iniciativa va esperonar de seguida els narradors a confeccionar un relat a partir de la mateixa font, una fotografia antiga, per bé que des de la focalització d’un personatge diferent. La gràcia de l’experiment rau en el fet que a partir del mateix escenari, però des d’un personatge diferent, els narradors basteixen una història en què donen llibertat a la imaginació. Les tècniques i les focalitzacions són diferents. Hi ha relats en primera persona i n’hi ha que són en tercera. Crida l’atenció, per bé que no és casualitat, el fet que la immigració hi estiga ben present, amb protagonistes provinents de Portugal, Espanya, el Senegal o de províncies.

Les històries, doncs, són diverses. A tall d’exemple, en el primer conte, “Una K voltada, (Andrea)”, el protagonista es desplaça a París a la recerca d’un germà bessó desconegut, amb un desenllaç magnífic. En el quart dels relats, “Apunt sobre l’Etapa Cranial d’Orofila Martí”, hi assistim a la recreació biogràfica d’una arquitecta estrafolària. Una història surrealista molt imaginativa i divertida. I en el darrer del conjunt, “Aude”, a la narració en primera persona d’una exprostituta. 

Totes les històries són interessants i de molt bona factura narrativa. Si de cas, els únics dos però que hi he trobat són: 1) una extensió quasi idèntica per a cada relat fa que el lector trobe innecessàries algunes pàgines d’algun dels relats; i 2) en alguna història el treball és un punt intel·lectualista i costa de seguir-ne el fil. Però aquestes dues objeccions són molt subjectives i ràpidament han de passar inadvertides quan ens deixem seduir per la qualitat de qualsevol de les set històries del recull.                       

Tant de bo que Bromera –o l’editorial que siga–, s’arrisque amb una altra boutade editorial. 

* Previsible perquè, tal i com està “el mercat”, és a dir, el potencial públic lector valencià, els riscos són una amenaça real. Com que en aquesta llenca de territori que anomenem valencià no es pot estirar més el braç que la màniga en matèria bibliogràfica, els editors van amb peus de plom; i fan bé, perquè el penya-segat és de vertigen. Tot i això, de vegades hi ha sorpreses, com ara aquesta lloable iniciativa.