divendres, 25 de desembre del 2009

Paraula de poeta

Avui estrenem secció en Adesiara. A partir d'avui, i amb una periodicitat més o menys mensual, us convidaré a descobrir -i a llegir- un poeta. Vaig encetar aquest bloc a Mallorca, i a Mallorca vaig adquirir una col·lecció de poesia intitulada precisament "Paraula de poeta", que la Conselleria d'Educació i Cultura de les Illes publica i distribueix... de franc! Quina troballa! L'Aina té una veu poètica ben esmolada, una llengua precisa -com molts poetes illencs-, una musicalitat i una harmonia envejables. Ací vos en transcric un poema:

AMOROSIDA FRUITA

Amorosida fruita en carmí fosc,
despert, melós el regne entre branques,
si et prenc d'un tall s'estremirà el brot
morint de tu, molt dolç en vi per l'altre.

Plomatge verd pel cel d'ombres que fuig
la carn dins mi con fruita amorosida
i per la set, plou líquida, s'escruix
així, en clos delit i reblanida.

Del món aprés, van llavis devorant-te
amorosida fruita, el tast ofert
en ample reg et viuré mossegant-te
l'edat perduda, ben endins el vers.

Ja sense flama unta vols la tarda
fruita amorosida, com font el bes
sagnant humit en cova delicada
es torç en l'aigua i, breu, desapareix.

Aina Ferrer

"Vaig néixer a Inca un 22 d’octubre de 1959. Un mes abans del que te tocava –em deia la mare. Potser per compensar, mai no m’he refiat de fites ni de terminis ni de res que pretengui ser exacte. Segons quina sigui la referència, la posició d’arribada és també la de partida i el present és un marge estacional on passat i futur fàcilment s’intercanvien.

De petita em meravellaven les cortines de pluja i a les nits el so fosc del bram de la cisterna. La intensitat del que era fora de mi i després la possibilitat de viatjar-hi a través de l’escriptura. Potser sentir-me en un so o en una imatge més que en mi mateixa. Flaubert a propòsit de Madame Bovary ja va escriure en una carta: “avui, home i dona junts, m’he passejat a cavall per un bosc i jo era els cavalls, les fulles, el vent, les paraules que es deien i el sol vermell...”. Tal vegada el poema també és això: un àmbit de sensacions on qui escriu explora el territori fronterer que l’uneix i alhora el separa de la realitat per cercar-hi vincles en una tensió constant que és d’on precisament sorgeix el poema."

2 comentaris:

  1. M'agrada la nova secció. Em sembla una bona manera de descobrir poetes.

    Bon Nadal, Juli!

    ResponElimina
  2. Teresa, moltíssimes gràcies.

    Molt bones festes, a tu també.

    I espere que descanses de les classes!

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.