dijous, 3 de desembre del 2009

Raspall, Premi Ciutat de València Roís de Corella de Poesia

Ahir m'ho van comunicar des de l'Ajuntament de València: Raspall ha estat guardonat amb el Premi Ciutat de València Roís de Corella de Poesia. Un premi, una altra vegada! Estic d'enhorabona.
Raspall és una reflexió sobre la meua infantesa i joventut, des de la constatació nostàlgica que aquell va ser un període feliç i des de l’exaltació d’un món ja perdut i irrecuperable, basat en la vida senzilla, les coses essencials. Una època en què la passió amorosa era viscuda amb una gran intensitat, amb la força i l’atracció irresistible de les coses que es tasten per primera volta.
Raspall és també una exaltació de la vida senzilla, rural, de l’esport de la pilota valenciana, símbol i metàfora alhora de la meua trajectòria vital i de la nostra idiosincràsia com a poble. Tot i que sóc de ciutat, em sent de poble i del poble, “un entre tants”, com diria el poeta de Burjassot, Vicent Andrés Estellés. Pedralba, el poble de la meua infantesa i joventut, i la Font d’en Carròs, el poble en què visc actualment, d'on és la meua dona i on han nascut els nostres fills, tenen ací un protagonisme també destacat.
Raspall és un llibre molt valencià, però que defuig el provincianisme, amb una clara vocació europea i de maduresa política per als valencians. Em fa molta il•lusió haver guanyat el premi Ciutat de València Roís de Corella. València és la ciutat en què vaig nàixer i, encara que no hi visc ara mateix, me l’estime molt.


III

Ara ja no vas a l’era amb la dula:
no hi jugueu a raspall –ni a res–,
i en l’arç perdut a la forest dels somnis
a penes queden signes de la sang
del gerd sucós, vermellonenc, escàpol
del primer bes.
I el nom que de la rosa
ensumes perd amb una subtilesa
tràgica el seu perfum, impàvid, íntim.

Confinat en una tàvega o dèdal
inversemblant, mires d’escapolir-te’n:
debades ataülles entropies
vagues que et sospesen els vestigis
d’una subtil constel•lació de còdols
–consternació indissimulada d’àbsides
secrets, remots, inabastables, bells.

El vostre món s’ha esvaït per sempre
entre els domassos pròdigs de Damasc.

12 comentaris:

  1. Felicitacions, amic! Ja el llegirem i en parlarem.
    Ara a gaudir-ho!

    ResponElimina
  2. Enhorabona, mestre! M'he alegrat molt en llegir la notícia. Una abraçada

    ResponElimina
  3. L'enhorabona Juli. Amb el tast que ens regales fa goig.

    ResponElimina
  4. Amics Xavier i Pep, molts gràcies per les vostres paraules amables. Espere que el poemari estiga a l'altura de les vostres obres.

    Una abraçada,

    Juli

    ResponElimina
  5. Com ja imaginaràs... vaig tan atrafegat que no tinc temps ni de llegir-te al dia (imperdonable, ho sé). I com he vist ara aquesta notícia, et felicite tard... enhorabona! Un més... a casa haureu d'ampliar les prestatgeries ;)
    Una abraçada

    ResponElimina
  6. Gràcies, amic Ricard. Ja saps que tenim pendent un dinar aquest Nadal.

    Una abraçada,

    Juli

    ResponElimina
  7. Enhorabona, Juli. Caram quina temporada més bona!

    ResponElimina
  8. Moltes felicitacions per aquest nou premi. Espere amb deler la publicació del recull. Enhorabona.

    ResponElimina
  9. Tobies i Josep Maria, moltíssimes gràcies per les vostres felicitacions. I enhorabona i gràcies també a vosaltres, per les vostres obres.

    ResponElimina
  10. Enhorabona, Juli!
    Estàs imparable, València, malgrat tot, et sap valorar, i aquest premi ho demostra, la reconquerirem a cops de poesia si fa falta!

    ResponElimina
  11. Enhorabona, Juli!

    Acabe de tornar de París, d'un congrés-excusa, i he entrat al teu bloc per veure què contaves i m'he trobat aquesta alegria!

    Estic content, també, de veure per ací algun altre escriptor de la generació del(s nascuts el) 70...

    I d'això que et dec, no tardaré més d'un parell de dies, si no passa res.

    Una abraçada forta i cofoia,
    Josep À. Mas

    ResponElimina
  12. Hola Josep, moltes gràcies! El llibre es diu Raspall. L'altre dia, precisament, vaig anar a vore la final de raspall entre Waldo i Coeter II, a Bellreguard. Increïble! Una partidassa.

    Per cert, sembla que Espai del Llibre tira avant i que a la primavera n'eixirà un altre número. Així que allò que vas fer eixirà publicat.

    Tenim pendent d'anar un dia al trinquet, i fer-nos unes cerveses.

    Va de bo, cavallers!

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.