Amb la familia Roper

Dissabte
Aquest cap de setmana ha estat marcat per la familia Roper. Hem conviscut amb ells en diverses reunions familiars. Dissabte vam anar a casa de Ken, un dels germans americans de Maite. Vora trenta persones ens hi vam aplegar: avis, pares i fills, nets i besnets... tots plegats en una casa molt bonica, exquisidament decorada, sense excessos, pero amb cada cosa al seu lloc. La reunio familiar va consistir, d'entrada, en un aperitiu, que tothom pren dret, amb la possibilitat de petar la xerrada amb qui vulga. Despres, un plat amb amanida, dacsa, salsitxes... que hom es servia directament de la barbacoa. I, de postres, un gelat bonissim amb cereals, que va preparar Karen, la dona de Ken. Es curios, perque la gent seia dispersa, en les diferents taules que hi havia en les diverses estances de la casa. Vam poder sentir tambe les cancons que Kin, Jeff i Kinny ens van tocar, amb guitarra i veu (algunes country, d'altres de Bruce Springsteen). I fins i tot el nostre Jordi, que va interpretar dues canconetes a la guitarra!
La gent de South Carolina es bastant conservadora, politicament. Es el sud dels EUA i, a mes, Pickens es una zona d'interior. Ken, pero, es democrata i te molta curiositat pel que passa a Europa. Fins i tot va preguntar pel que havia succeit amb el Tribunal Constitucional i l'Estatut de Catalunya. Maite li ho va explicar molt be, com tambe va matisar que a Espanya hi ha onze milions de catalanoparlants i que nosaltres no parlem habitualment espanyol... Crec que tots ho entenien perfectament. Potser perque els arriben noticies del Quebec, que el tenen mentalment a prop... Ken ens va ensenyar, una mica d'amagatotis, el retrat d'Obama que tenia en una petita sala de sa casa. La dona havia participat en la campanya electoral que va possibilitar la proclamacio, per primera vegada en la historia, d'un president de raca negra als EUA. Tambe ens va confessar que ell n'esperava mes, d'Obama, pero que el sistema impedeix d'avancar amb la velocitat que voldriem i que, aixo si, Obama representava un punt d'inflexio en la historia dels EUA, i qui sap si del mon tambe.

Diumenge
He dit que aci a South Carolina la gent sol ser conservadora. La familia Roper -la majoria- ho son, pero tambe se que son una gent encantadora. En una setmana que estem aci ens han tractat com a reis. La festa era amb motiu de la nostra vinguda i, sobretot, del retorn de Maite a Liberty, despres de mes de vint anys. I ens han fet molts regals. Ja no sabem com tornar-los tanta generositat i estima. Potser algun dia vindran a casa nostra i els ho podrem compensar. Els ho hem dit. A vore si a copia d'insistir-hi ho aconseguim.

Avui diumenge hem anat a una esglesia baptista. Ho hem fet per cortesia, es clar. Precisament avui hi batejaven McKenzie, la filla de Tami, de nou anys. Ha estat una cerimonia bastant natural. Per descomptat, molt mes bonica que les misses catoliques que coneixem. Per comencar, l'esglesia es molt mes alegre i lluminosa, senzilla i accessible a la gent, perque es un punt de trobada i aprenentatge per als xiquets. Hi ha sempre un cor que amenitza amb cancons la cerimonia i el reverend ha comentat fil per randa, durant mitja hora, un passatge de la Biblia amb un alt nivell: res a veure amb les homilies retoriques que ja sabem. Tot i que no som creients, hem vist que aci la gent s'ho creu i que obra en consequencia. Els xiquetes menuts no han sentit tota la missa. Quan ha arribat el sermo, se n'han anat a les dependencies que hi ha contigues a l'esglesia a jugar. Ha estat una cerimonia molt acceptable. Els Roper se n'han alegrat, que hi assistirem. I nosaltres, tambe. Ha estat una deferencia que es mereixien de totes totes. Despres ens n'hem anat a dinar tots plegats a un buffet molt senzill.