dimecres, 11 d’agost del 2010

Table Rock State Park

Avui hem anat propet, a Table Rock State Park, a 12 milles de Pickens. Després de fer carretera, no ens abellia massa fer quilòmetres. Ja en farem, ja. Hem caminat poc més d’una hora per la muntanya, entre la vegetació, travessant petits rierols i gaudint de la natura. (Impressionat com n'estem, de lluny, de la natura. Hi hem perdut el contacte i, tanmateix, en formem part...) Hem suat la gota grossa. Ací se sua molt, de fet, per la humitat. Després, hem nedat. Ens hem llençat dels trampolins i tot, del baixet i del gran. L’aigua estava molt calenta. Hem dinat uns sandvitxos i fruita, a l'aire lliure. I hem pujat a una petita embarcació de rems (a la foto, Laia i Jordi, remant amb cautela, perquè no podíem fer moviments bruscs a la barca). Hem tornat a casa. Hem passat pel supermercat per comprar alguna cosa per sopar (hem vist un home que pareixia el Tio Missero, de la Font, amb gorra i tot. No sabem si tenia la bicicleta fora...). Al supermercat ens pregunten d’on som, si hem vingut de visita. No estan acostumats als forasters, potser. Hi venen moltes cotxinaes: pastissos de tot tipus, galetes, magdalenes de mil gustos, refrescos de sabors diferents, amb envasos inversemblants (quasi es confonen amb els detergents), hamburgueses, hot dogs... No hi ha peix fresc, només de congelat. La carn és abundant. En un paquet precuinat he llegit: “Hungry Man”. Que barbaritat. Després de tants dies d’hamburgueses i menjar americà, agraïm les amanides i la fruita. Penge unes fotos al costat. Espere que es puguen veure...

2 comentaris:

  1. Molt bones les fotos, Juli. Una de les coses que més em va fer pensar quan vaig vindre a Austràlia per primera vegada, a 1995 (ja ha plogut!) va ser la natura. Mentre que a Europa la 'civilització' portava segles fent-li de tot al medi ambient, a Austràlia (i als EUA) això no més va ocórrer des d'el segle divuit o disset. Açí encara hi han llocs on et dóna la impressió de ser, si no el primer en posar el peu, al menys el primer en fer-ho durant molts anys.
    Més perillós em sembla l'amo de la casa que l'arbre que vas creuar! Encara s'acosta a dir-vos bon dia amb la pistola penjada al costat? Això és molt fort!

    B7s per a tots quatre!

    Jorge

    ResponElimina
  2. Si, a mi tambe em fa eixa impressio. La natura aci no estat devastada com a Europa. Fa l'efecte tambe que hi conviuen d'una manera mes harmoniosa. Edifiquen cases al bell mig del camp que, miraculosament, no destrossen l'entorn, o no se'l carreguen del tot.

    L'home de la pistola no es gens perillos, no patisques. De fet, sembla molt bona persona. Es molt religios, aixo si, pero molt generos. De fet, ara t'escric des del seu ordinador: ens l'ha deixat sense demanar-li'l, despres de no poder connectar-nos amb els nostres al wifi.

    Una abracada!

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.