"...Finestres / de la casa tancada, / quan torno, d'horabaixa, / girant-me adesiara..." Bartomeu Rosselló-Pòrcel
divendres, 5 de novembre del 2010
Raspall al Posdata (Levante-emv)
Hui, després d'un mal dia a l'institut (no sabeu com n'estan, de cerrils, els adolescents... fins al punt que, de vegades, em fa l'efecte que treballe en un centre penitenciari...). Hui, dic, la sorpresa d'una ressenya sobre Raspall al Posdata, que no m'esperava perquè ja havia eixit una generosa notícia sobre el llibre a la secció "Panorama", del mateix rotatiu, dilluns passat. I, què voleu que us diga? M'ha fet molta il·lusió, la veritat, perquè la ressenya (signada per la periodista Purificació Mascarell) traspuava una lectura atenta, un coneixement profund sobre el tema, un domini esplèndid del gènere poètic, i una generositat que em fa envermellir de vergonya... Aquestes coses ens redimeixen i ens animen a continuar, als que escrivim. La satisfacció més gran d'un autor és que els lectors arriben a gaudir amb allò que fas, amb allò que escrius, amb allò en què has dipositat esforç, temps, ganes, energies... Publicar és comunicar: arribar a la gent, i que la gent arribe a tu pel camí de l'escriptura, grimpant a poc a poc entre les línies -els versos- d'un poema, fins arribar a l'ànima, a l'essència, del que escriu.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
L'article fa justícia al poemari. I ja veuràs com dilluns els alumnes no et semblen tan cerrils.
ResponEliminaSalut
Moltes gràcies, Urbà. I a vore si tens raó, en això dels alumnes... Saps millor que jo -per experiència- com està l'ensenyament públic ara com ara...
ResponEliminaCap exageració en la recensió, Juli. El país no en pot prescindir dels seus poetes. Sens poesia, sens persones que vulguen mantenir i promoure la llengua i les nostres institucions culturals centenàries (no es pot esperar gens del Consell per eixa banda), què serà de la nostra identitat?
ResponEliminaUna abraçada molt forta des de Canberra.