dissabte, 20 de novembre del 2010

Sukkwan Island

Tal com diu a la solapa interior, David Vann recorda, per la manera de fer i la temàtica, al Cormac McCarthy de La carretera. De fet, els protagonistes de la novel•la de Vann són també un pare i un fill que lluiten per sobreviure en un ambient hostil. Si a la novel•la de McCarthy el context era apocalíptic, ara ens trobem en una illa d’Alaska, assotada pel fred i les inclemències del temps. Els protagonistes de Sukkwan Island, en Roy i el seu pare, del qual no sabem el nom fins ben avançat el relat, marxen a una illa deshabitada per trencar amb tot i tothom, impel•lits per en Jim, el pare, que fuig d’ell mateix, del seu fracàs vital, arrossegant el fill i agafant-s’hi alhora, com si es tractara de la darrera persona que el té encara en consideració, després de dos fracassos matrimonials. A poc a poc, però, es deixa entreveure que el pare és un sapastre que no sap fer res i que l’espifia una vegada i altra, de manera que es veuran obligats a lluitar per sobreviure fins que... A la novel•la hi ha un punt d’inflexió que no desvetllaré per no aixafar les expectatives d’un potencial lector. Resulta una mica sorprenent i, si més no en un principi, una mica forçat. De mica en mica, però, el lector acabarà per assumir el fet, tot encabint-lo en el context de desraó en què s’insereix la història. Un context presidit per l’absurd, la irracionalitat i l’arbitrarietat de bona part de les accions humanes, on les casualitats insidioses poden capgirar el sentit d’una existència i, fins i tot, incidir i trastocar el destí dels altres. Sense arribar al nivell i a la intensitat de La carretera, Sukkwan Island es deixa llegir d’una tirada, de manera fluïda i anhelosa. No està gens malament si tenim en compte que es tracta de la primera novel•la de l’autor. No debades, ha estat un èxit de públic i de crítica als Estats Units, i també a França.

1 comentari:

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.